Els petits canvis són…poderosos?

Retallades en sanitat i en educació, retallades laborals i en general, retallades en qualitat de país. El tarannà dels últims anys no ha estat sinó treure d’aqui i d’allà per mirar d’assolir un deute europeu que nosaltres mateixos amb el nostre “nosaberfer” hem anat acumulant. I quan dic nosaltres vull dir uns més que d’altres.

No obstant la realitat no reflexa tots aquests esforços -que no són del govern, són del poble- ja que el deute públic europeu amb prou feina ha disminuït.

No haven-t’hi suficient, els últims anys sembla que s’ha format un complot per tocar el voraviu a Catalunya. Si ahir parlàvem del dèficit fiscal avui li toca a la immersió lingüística. Després de vora 30 anys decideixen que la llengua vehicular torni ser el castellà i se suposa que aquí ens hem d’abaixar els pantalons i “acatar las órdenes”.

En tots les meus anys d’estudi -primària, ESO, batxillerat i universitat- mai recordo, ni una sola vegada, que m’hagin obligat a parlar una llengua o altre -excepte clar a les assignatures de les llengües pertinents-. És més, sempre s’ha defensat el bilingüisme entre d’altres coses perquè recordem que són moltes families que fa més de 30 anys van haver d’emigrar a Catalunya des de diferents punts d’Espanya. No renegaré mai del castellà, al cap i a la fi, és la meva llengua materna però el que m’indigna i em fa bullir la sang és que siguin els menys informats i ignorants els que vinguin a dir-nos com ens han d’educar.

Al meu parer, la riquesa lingüística és riquesa cultural i amb aquest nou model d’immersió no puc més que veure-hi un interès personal. No només s’ataca el català, sinó que tot plegat es converteix en una excussa per atacar la cultura i costums del nostre païs. M’esgarrifa també pensar en l’odi que d’un temps ençà els mitjans de comunicació -sobretot des de la capital- estàn promovent vers tot el que té relació amb Catalunya. Però com algú va dir: com més m’ataques més fort em faig. I si bé l’ideal independentista fa uns anys era tant sols això, un ideal, els atacs continus no fan res més que alimentar aquest sentiment.

Pel que fa a l’economia, els petits canvis potser no són gaire poderosos però intenta canviar les nostres creences, ataca la nostra llengua, i veuràs que un petit canvi, marca la diferència.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s