Els petits canvis són…poderosos?

Retallades en sanitat i en educació, retallades laborals i en general, retallades en qualitat de país. El tarannà dels últims anys no ha estat sinó treure d’aqui i d’allà per mirar d’assolir un deute europeu que nosaltres mateixos amb el nostre “nosaberfer” hem anat acumulant. I quan dic nosaltres vull dir uns més que d’altres.

No obstant la realitat no reflexa tots aquests esforços -que no són del govern, són del poble- ja que el deute públic europeu amb prou feina ha disminuït.

No haven-t’hi suficient, els últims anys sembla que s’ha format un complot per tocar el voraviu a Catalunya. Si ahir parlàvem del dèficit fiscal avui li toca a la immersió lingüística. Després de vora 30 anys decideixen que la llengua vehicular torni ser el castellà i se suposa que aquí ens hem d’abaixar els pantalons i “acatar las órdenes”.

En tots les meus anys d’estudi -primària, ESO, batxillerat i universitat- mai recordo, ni una sola vegada, que m’hagin obligat a parlar una llengua o altre -excepte clar a les assignatures de les llengües pertinents-. És més, sempre s’ha defensat el bilingüisme entre d’altres coses perquè recordem que són moltes families que fa més de 30 anys van haver d’emigrar a Catalunya des de diferents punts d’Espanya. No renegaré mai del castellà, al cap i a la fi, és la meva llengua materna però el que m’indigna i em fa bullir la sang és que siguin els menys informats i ignorants els que vinguin a dir-nos com ens han d’educar.

Al meu parer, la riquesa lingüística és riquesa cultural i amb aquest nou model d’immersió no puc més que veure-hi un interès personal. No només s’ataca el català, sinó que tot plegat es converteix en una excussa per atacar la cultura i costums del nostre païs. M’esgarrifa també pensar en l’odi que d’un temps ençà els mitjans de comunicació -sobretot des de la capital- estàn promovent vers tot el que té relació amb Catalunya. Però com algú va dir: com més m’ataques més fort em faig. I si bé l’ideal independentista fa uns anys era tant sols això, un ideal, els atacs continus no fan res més que alimentar aquest sentiment.

Pel que fa a l’economia, els petits canvis potser no són gaire poderosos però intenta canviar les nostres creences, ataca la nostra llengua, i veuràs que un petit canvi, marca la diferència.

Anuncis

“#Primaveravalenciana”

València s’ha convertit durant les últimes hores en l’escenàri de noves protestes contra les retallades en educació, així com per l’actuació policial de la setmana pasada, quan es van produïr les primeres manifestacions i alguns estudiants van quedar ferits. De ben segur que no seràn les últimes protestes ja que a mida que avança la setmana, són altres les cuitas de l’Estat Espanyol qui es solidaritzen amb l’IES Lluis Vives, epicentre de les protestes contra les retallades.

La Delegada del Govern a València, Paula Sànchez de León, ha declarat que si bé el seu deure és recolzar l’actuació policial, les extralimitacions d’alguns membres del cos hauràn de tenir tantmateix conseqüències. Sigui com sigui, els estudiants ja demanen el seu cap i adverteixen que les manifestacions no pararàn fins que la delegada abandoni el seu càrrec.

El Secretari General de Sindicat Unificat de Policia (SUP) ha defensat també l’actuació policial, segons declaracions seves “al Lluis Vives no hi van haver carregues policials ni patades…”. No obstant les imatges i videos que se succeeixen a través dels mitjans i les xarxes socials posen en dubte les seves paraules i el deixen en evidència.

Per la seva banda, la CEP (Confederació Espanyola de Policia) no tant sols defensa la seva actuació sinó que tracta d’enemics als estudiants.

Amb tant de rebombori no és d’extranyar que arreu hagin començat a crear-se grups de solidarització amb les protestes. De fet, el “hashtag” de Twitter més utilitzat les últimes hores és #Primaveravalenciana, nom amb que s’han batejat aquestes protestes.

Podria explicar moltes més coses pero en aquests casos, val mes una imatge que mil paraules….

Fotografia a la portada del Público

Fotografia a la portada de La Razón

Fotografia a les portades de El País i El Mundo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com dirien a l’APM: “no hace falta decir nada más”.